Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985, fou un dramaturg i novel·lista català.
Els estius els passava a Arenys de mar, lloc que surt mitificat a les seves obres, però escrit al revés: Simera. Va escriure el seu primer llibre amb 15 any, en castellà: Israel. El 1932, amb 18 anys escriu Laia, un llibre que no va rebre bones crítiques, però que va refer dos anys desprès. Aquest fet de fer i refer els llibres que escrivia, era un fet que feia gairebé en totes les seves obres. Tenia dues carreres, dret i història antiga.
Va estar malalt molts anys degut a una malaltia que va patir, la qual també va perjudicar a un germà seu. que li portar la mort i anys més tard, va perdre a la seva germana petita, en un accident, aquestes pèrdues tant importants en la seva vida, el condicionen i es reflexen en la seva obra. Com que va estar molts anys al llit, va llegir i es va culturitzar.
Va escriure sempre en català. Escriu en tots els estils però ell prefereix la poesia, perquè és més emotiva i a més era l'estil més fàcil de publicar, tot hi que ell creia que no era prou bo. El seu primer llibre de poesia va ser Cançons d'Ariadna, un llibre que volia que estigues format per 100 poemes. La seva poesia era difícil però clara. Escrivia en vers perquè era més ràpid d'escriure.
El personatge principal de la seva obra era la mort que la personifica.
No vivia només d'escriure, ja que gran part de la seva obra està escrita en poesia i no donava diners.
La millor obra de teatre que va escriure va ser Esther.
Se'l va reconèixer a fra de Catalunya i el van proposar per participar en el Premi Novel. També va rebutjar un premi molt important perquè era l'Estat Espanyol qui el donava.
Era un home solidari, apocalíptic i pessimista. No es va casar mai.
Antígona
Antígona, és la història de Laios i Iocasta, els reis de Tebes. Aquests volen tenir un fill i per això van a consultar a l'oracle de Delfos, que els informa que si tenen un fill, aquest matarà el pare i destruirà la ciutat. Tot hi així, el tenen i s'anomena Èdip. Laios i Iocasta quan l'engendren se'n penedeixen i l'abandonen a la muntanya. Un matrimoni humil l'acull i el cuida. Quan és gran torna a la ciutat. De camí es troba al seu pare, i el mata (sense saber que era el seu pare) i com que la reina (la seva mare) es queda vídua, es casa amb Èdip. D'aquest nou matrimoni, en neixen Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices.
Desprès de 16 anys, Èdip s'assabenta de qui és, i es treu els ulls. Finalment, degut al maltractament del fills, mor.
La ciutat de Tebes, es va quedar sense rei, i tots dos fills, Etèocles i Polinices, volien governar, i van acordar governà un any cada germà. Però desprès del primer any de regnat d'Etèocles, es va negar a cedir el càrrec al seu germà. Per això, cada germà es busquen aliats. Polinices, s'ha d'aliar amb Argos, la ciutat veïna.
En la lluita, els dos germans es fereixen mortalment. L'únic descendent viu., és el seu tiet Creont.
Etèocles, es enterrat dignament, però Polinices, que el tenen com un traïdor, i Creont, malgrat ser el seu tiet, es nega a enterrar a Polinices.
Antígona, la germana gran, que se'ls estimava molt a tots dos, estava disposada a enterrar a Polinices, com es mereixia, però sap, que aquesta actitud li costarà la vida. Però per fer-ho, contarà amb l'ajuda d'Eumolp, el geperut del poble.
dimarts, 27 de gener del 2015
dilluns, 12 de gener del 2015
El Cyrano de Bergerac
Cyrano, un militar no gaire atractiu, però molt intel·ligent i espavilat, ja que escriu de meravella, està enamorat de la seva cosina Rosaura, una jove molt bella. Però aquesta, s'enamora d'un cadet del Cyrano anomenat Cristià, un jove atractiu, però poc espavilat.
Rosaura és una noia de categoria, i Cyrano sap, que si descobreix que el noi del qual està enamorada, és tant poc intel·ligent, s'emportarà una gran decepció. Per això, Cyrano decideix ajudar a Cristià amb Rosaura, escrivint-li cartes romàntiques en nom d'ell. Però el general de Guixe, té la intenció de casar-se amb Rosaura, per això, Rosaura i Cristià es casen d'amagat. Però el pla no els surt bé, ja que quan el general de Guixe ho descobreix, envia a tot l'exercit militar a la guerra.
Rosaura, se sent culpable i l'estima massa, i creu que l'ha de protegir i el va a buscar a la guerra. En un moment de declaració d'amor de Rosaura, Cristià s'adona de que ella està enamorada del que les cartes diuen, no d'ell i es deixa matar.
Degut aquest fet, Rosaura es fa monja. Cyrano, que mai l'hi ha confessat que ell era realment qui escrivia les cartes, s'arruïna però continua escrivint contra els qui tenen el poder, i visita cada dissabte a la seva estimada Rosaura al convent. Un dia, quan l'anava a veure, el fereixen molt fort, i el maten, però aconsegueix arribar fins al convent per veure a Rosaura per últim cop, i és aquest dia, que Rosaura descobreix que era ell, el seu cosí, qui li escrivia aquelles cartes tant boniques.
Rosaura és una noia de categoria, i Cyrano sap, que si descobreix que el noi del qual està enamorada, és tant poc intel·ligent, s'emportarà una gran decepció. Per això, Cyrano decideix ajudar a Cristià amb Rosaura, escrivint-li cartes romàntiques en nom d'ell. Però el general de Guixe, té la intenció de casar-se amb Rosaura, per això, Rosaura i Cristià es casen d'amagat. Però el pla no els surt bé, ja que quan el general de Guixe ho descobreix, envia a tot l'exercit militar a la guerra.
Rosaura, se sent culpable i l'estima massa, i creu que l'ha de protegir i el va a buscar a la guerra. En un moment de declaració d'amor de Rosaura, Cristià s'adona de que ella està enamorada del que les cartes diuen, no d'ell i es deixa matar.
Degut aquest fet, Rosaura es fa monja. Cyrano, que mai l'hi ha confessat que ell era realment qui escrivia les cartes, s'arruïna però continua escrivint contra els qui tenen el poder, i visita cada dissabte a la seva estimada Rosaura al convent. Un dia, quan l'anava a veure, el fereixen molt fort, i el maten, però aconsegueix arribar fins al convent per veure a Rosaura per últim cop, i és aquest dia, que Rosaura descobreix que era ell, el seu cosí, qui li escrivia aquelles cartes tant boniques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)